L’actual President de la Escuela Lacaniana de Psicoanálisis (ELP) va indicar-me en reunió del 25 de setembre que li semblava millor que “Rel i Llamp” no tingués existència al costat de la Xarxa Zadig-España.
La indicació d’un president de l’ELP em sembla prou important —malgrat que la xarxa Zadig no s’ha de confondre amb l’Escola mateixa que li dóna suport— i he d’entendre que és un parer que haurà valorat i compartit amb el seu Consell.
Venen temps decisius per l’Escola i l’AMP amb la preparació del XI Congrés de l’AMP del mes d’Abril 2018 que es realitzarà a la ciutat de Barcelona. Cal ara que ajuntem totes les forces possibles en la seva bona preparació i en el seu èxit.
Així que “Rel i Llamp” posa en suspens de moment les seves convocatòries, les seves reunions, les seves publicacions, les seves activitats previstes.
No és un pas enrere, és només “un pas... al congelador”, per dir-ho així.
Adjunto, per fer-ho entendre, el text de presentació del butlletí electrònic que estava previst per seguir el debat.
Cordialment,
Miquel Bassols
Comunicat compartit pels altres membres del “Grup Impulsor de Rel i Llamp”: Anna Aromí, Neus Carbonell, Xavier Esqué.
Debat Catalunya
Rel i Llamp
Després de les dues reunions de Rel i Llamp abans de l’estiu, obrim amb
aquesta edició electrònica Debat
Catalunya, un espai de discussió amb textos, articles i referències sobre
el símptoma Catalunya en l’actualitat.
Per si algú tenia dubtes, “Rel i Llamp – Grup
Impulsor” no defensa cap posició de partit que promogui la independència o la
secessió de Catalunya. Calia dir-ho? Ni defensa tampoc cap posició unionista o
autonomista, ni tan sols la posició d’un federalisme que encara caldria saber
definir en l’Estat espanyol. No ha estat aquesta ni ha de ser la seva funció,
precisament perquè ha considerat d’entrada que el seu objecte és la conversa
sobre el que hem anomenat “el símptoma Catalunya”, símptoma en el que
participem tots i cada un d’una manera o altra, símptoma també de cada una
d’aquestes posicions polítiques, encarnades per diversos partits. Sembla que
l’expressió ha fet fortuna. Ja hi ha qui parla del “símptoma Espanya” i ens
semblaria una bona manera d’abordar el tema si s’entén el terme “símptoma“ des
de la perspectiva clarament analítica: no com un trastorn que cal esborrar del
mapa amb qualsevol ideal higienista —sempre repressiu finalment— sinó com un
missatge que cal desxifrar, un intent de solució davant d’un real que no
coincideix mai amb el que se’ns dóna a veure com la realitat política o social.
Saber llegir avui el símptoma que Catalunya encarna en la realitat política i
social de les Espanyes —n’hi ha més d’una, com de Catalunyes d’altra banda— és
tanmateix necessari per orientar-nos amb el discurs analític i mirar de
tracta-lo de la bona manera.
Pel fet mateix que la psicoanàlisi no concep el
símptoma com un trastorn que cal esborrar del mapa, “Rel i Llamp” s’ha declarat
també d’entrada defensor radical dels drets civils, de la llibertat de la
paraula i de pensament que precisament avui, —ho dubte algú encara?— s’estan
vulnerant de manera repetida i injustificable aquests dies a Catalunya i,
doncs, també a la resta de l’Estat espanyol. I aquesta, sí, és una declaració
política que respon a uns mínims que la Xarxa Zadig, impulsada per
Jacques-Alain Miller a nivell internacional, ha fet seus també d’entrada: “zero
abjection demotratic International group” diu la seva insígnia. I aquesta és
una presa de partit, més enllà de qualsevol posició partidista que, tanmateix,
cadascú pot tenir i defensar personalment però que no ha de contaminar el debat
entre els participants a la Xarxa Zadig.
Debat
Catalunya anirà publicant les aportacions, textos i
referències, que els participants en la xarxa Rel i Llamp vagin produint en aquest espai ara obert, tan necessari
com conseqüent amb la psicoanàlisi d’orientació lacaniana.
Debat
Catalunya durarà fins que duri el debat. I amb les
llengües que siguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada